Començo amb aquest quadern de bitàcola el seguiment del meu Pràcticum I.
El context on realitzo la meva formació com a
practicant és La Fundació Pere Mitjans una entitat sense ànim de lucre que ofereix
serveis de suport a persones amb discapacitat física, intel•lectual i
sensorial. Aquesta entitat ofereix a les persones ateses: Servei Teràpia
Ocupacional, Centre d’Atenció Diürna, Centre Especial de Treball,
llars-residència i residència.
Des de fa uns anys treballo per aquesta
Fundació, realitzant la meva feina a diferents serveis, concretament a llars i
en l’actualitat a un dels STO, on porto la Coordinació Tècnica. Ara tindré
l’oportunitat d’experimentar, tractar, argumentar i avaluar els casos i
situacions des de la visió de la figura de l’orientadora, conjuntura que em
crea moltes expectatives, ja que de ben segur m’aportaran l’experiència i
pràctica que necessito per arribar a ser una professional de la psicopedagogia.
Durant aquests mesos, un dels objectius marcats
per l’orientadora, és la de treballar amb els diferents equips educatius en
l’elaboració de memòries individuals, realització de les programacions
individuals ( persones ateses) del servei (sigui aquest un STO, LLAR, CO...
pertanyents a la fundació ) i revisions de PSI ( pla de suports individual)
En el transcurs de la preparació del PIR del
curs vinent d’un dels usuaris sorgeix aquesta demanda d’orientació per part de
l’equip socio educatiu de la llar residència.
on les persones aprenents fan un
processament conscient i actiu de la informació
on es construeixen nous conceptes
que s’adapten a sabers previs
que és col•laboratiu i intencional
que s’emmarca dins d’un procés
social, dialògic (conversacional); contextualitzat, dins d’un entorn
d’aprenentatge
que es basa en algun problema o
situació quotidiana millorable
on les persones aprenents
reflexionen sobre allò après i les decisions preses.
Per aprendre significativament es
necessari relacionar els nous aprenentatges a partir de les idees prèvies; el
nou coneixement ha d’interactuar amb l’estructura de coneixement existent.
Aprenem per la construcció de xarxes de conceptes (mapes de conceptes): a
partir del coneixement previ i la nova informació.
que el coneixement es construeix,
donat que les persones donen sentit al seu món construint representacions
mentals d’allò que els envolta
que la realitat, el sentit que
construïm del món, es troba a la ment, donat que el coneixement no és una
entitat externa i que hi ha múltiples perspectives del món
que el coneixement es construeix a
partir de les interaccions amb el medi; per tant, el coneixement es troba
ancorat i indexat en contextos rellevants, ja que la persona utilitza el
context per explicar una idea
defensa que el significat i el
pensament es distribueixen entre la cultura en què vivim i les eines que
utilitzem.
13/10/14
Assisteixo a una de les sessions
d’assessorament.
Equip de llar residència + orientadora +
practicant
Context
de la intervenció: La Fundació Pere Mitjans és una
entitat de serveis dedicada a la normalització de les persones amb disminució
psíquica, física i sensorial en tots els aspectes de la vida: l’escolarització,
l’atenció medica, l’habitatge i la vida
comunitària. Hom entén la integració social com aquell procés tendent a dotar a
la persona amb disminució d’aquells recursos personals, culturals, econòmics i
socials que possibiliten l’accés a una qualitat de vida normalitzada i en
espais considerats com a “normals” pel conjunt de la societat.
Perfil del subjecte últim a qui va adreçada la intervenció: home, 54 anys, viu en un servei de llar residència de la fundació des
de fa 18 anys, des d’on va arribar procedent de les Llars Mundet, en
l’actualitat no té familiars, la seva tutela la porta una fundació tutelar. Presenta
una discapacitat intel·lectual de tipus lleu. Treballa en un CET.
Context
ideològic: l’entitat contempla l’autodeterminació de
les persones amb discapacitat intel•lectual com ara una de les seves bases d’actuació. Valorant, en el
seu moment, adaptar les programacions a
la definició de retard mental de l’AAMR de l’any 2002, la qual cosa, suposa un
canvi important en la forma d’enfocar els programes, és a dir centrant-los en
la persona.
L’objectiu educatiu, pel que fa els serveis
d’habitatge de l’entitat, consisteix en
educar per assolir, no suplir allò que l'usuari podria resoldre per ell mateix.
D'aquesta manera es potencia l'autonomia personal i social per aconseguir que
les persones siguin cada vegada més independents.
Aquests objectius s'han de desenvolupar a
partir de les activitats de la vida diària, a través dels fets quotidians, no
creant situacions d'aprenentatge "especials".
Àmbit d’intervenció: reunió programada amb l’equip socioeducatiu de una de les llars
residència de la fundació.
Aquest tipus de reunions es porten a terme
fora de l’horari d’atenció directa del servei al qual s’assessora, hi participa
totes les persones vinculades al servei en els diferents horaris d’atenció ( en
aquest cas horari de cap de setmana i d’entre setmana), el grup el composa: 6
educadors/educadores ( la formació de l’equip és: integradors socials,
educadors socials, i psicòlegs). És un grup prou estable que s’ha mantingut
constant i sense canvis en els últims tres cursos. En general, prenen acord de
manera consensuada.
Temes: l’elaboració de memòries individuals, realització de les programacions
individuals i de servei i revisions de PSI de dues persones que hi viuen a la
llar residència.
En el transcurs de la preparació del PIR del
curs vinent d’un dels usuaris sorgeix aquesta demanda d’orientació per part de
l’equip socio educatiu de la llar residència.
Demanda
d’orientació: degut a un problema de salut, una de les
persones ateses ha de fer servir unes mitges de compressió i l’aplicació d’una
crema. La persona usuària del servei d’habitatge manifesta el seu desacord vers
la utilització de les mitges i la crema.
La demanda en concret és: de quina manera podem aconseguir que aquesta persona faci
servir aquestes mitges i crema dictaminades pel seu metge?
Primers
acords:
A partir del coneixement/informacions que
l’orientadora disposa d’aquest usuari, transmet situacions anteriors de caire
similar ocorregudes amb ell i de la seva tendència a oferir resistències davant
de situacions noves, com ara aquesta.
Quan passa això, rememoro el debat de l’aula
vers la conveniència o no de l’assessorament intern o extern en els centres.
En aquesta situació queden clares,
segons el meu parer, algunes de les conveniències de disposar d’un servei
d’orientació i assessorament psicopedagògic vinculat de manera permanent a
l’entitat.
Proposta: l’orientadora planteja treballar cap
un canvi conceptual per part de l’usuari vers el tractament. Més que una
imposició per part del servei mèdic i de l’equip educatiu, ho ha de veure com a
una possibilitat de millorar el seu estat de salut i benestar físic.
Proposta: demanar una visita amb la infermera
del cap, on assistirà l’usuari i la seva persona de referència de la llar. En
aquesta visita es demanarà a la infermera que amb un plantejament pràctic informi
a la persona de com, quan i sobre tot els per què, del tractament, fen molt
d’incís en els beneficis d’aquest.
Proposta: de manera paral·lela i des del
servei d’habitatge, s’anirà treballant la rutina d’aplicació del tractament i
mitges, reforçant de manera positiva els beneficis obtinguts, a partir d’una
construcció significativa del nou aprenentatge.
Fonamentació
teòrica:
Quins són els aprenentatges significatius?
Entenem per aprenentatge significatiu, aquell
aprenentatge:
on les persones aprenents fan un
processament conscient i actiu de la informació
on es construeixen nous conceptes
que s’adapten a sabers previs
que és col•laboratiu i intencional
que s’emmarca dins d’un procés
social, dialògic (conversacional); contextualitzat, dins d’un entorn
d’aprenentatge
que es basa en algun problema o
situació quotidiana millorable
on les persones aprenents
reflexionen sobre allò après i les decisions preses.
Per aprendre significativament es
necessari relacionar els nous aprenentatges a partir de les idees prèvies; el
nou coneixement ha d’interactuar amb l’estructura de coneixement existent.
Aprenem per la construcció de xarxes de conceptes (mapes de conceptes): a
partir del coneixement previ i la nova informació.
El model d’aprenentatge significatiu s’engloba
dins la perspectiva constructivista. El constructivisme advoca:
que el coneixement es construeix,
donat que les persones donen sentit al seu món construint representacions
mentals d’allò que els envolta
que la realitat, el sentit que
construïm del món, es troba a la ment, donat que el coneixement no és una
entitat externa i que hi ha múltiples perspectives del món
que el coneixement es construeix a
partir de les interaccions amb el medi; per tant, el coneixement es troba
ancorat i indexat en contextos rellevants, ja que la persona utilitza el
context per explicar una idea
defensa que el significat i el
pensament es distribueixen entre la cultura en què vivim i les eines que
utilitzem.
Objectiu:
A través d'aquesta accions, es buscarà crear, en la persona aprenent, un
canvi significatiu mitjançant el maneig, la reflexió i el descobriment, que
l’ajudin a millorar el seu benestar físic i psicològic.
Pla
d’actuació
Involucració de la persona amb discapacitat
intel·lectual en tot el procés, és a dir: se li mantindrà informat de tot allò que tingui relació amb el seu
estat de salut, fent-lo partícip i alhora responsable de la seva millora. Al
mateix temps se l’ oferiran, des de l’equip socio educatiu del servei
d’habitatge, els suports necessaris per
a que sigui capaç de reconèixer els
símptomes que pateix, que entengui les explicacions i indicacions del servei
mèdic, que pugui anticipar una possibilitat de millora si continua el
tractament...
La planificació de suports basada en la
persona ha de partir d’una avaluació acurada de les seves necessitats i desigs,
així com del seu entorn; hem de tenir en compte que cada persona és única i
diferent. Aquesta avaluació ha de determinar el perfil dels suports necessaris
que es reflectirà en un Pla de Suports Individual ( PSI) centrat en la persona,
pels següents mesos i que serà l’eina a utilitzar en tos els àmbits.
Participació:
Tots els component del servei d’habitatge, el
propi usuari, el servei mèdic de la zona i l’orientadora que participarà de
manera indirecta oferint assessorament al membres de l’equip socioeducatiu i
participant en l’avaluació dels resultats.
Temporització
El procés s’iniciarà a l’endemà de la demanda.
Es preveu veure els primers resultats 10 dies després de la visita amb el
servei mèdic.
Avaluació
del procés del treball
S’acorda que el seguiment es realitzarà
setmanalment per part de l’equip socioeducatiu, dins de l’espai de reunions ordinàries
d’equip. Les observacions, valoracions i informes de seguiment es transmetran a
l’orientadora via email.
En
aquest cas he pogut observar, que els Principals criteris/principis
d'intervenció psicopedagògica han estat:
- Conèixer el cas concret de la persona amb
discapacitat intel·lectual, amb tota la informació al respecte des del seu
ingrés al centre.
- Finalitat i objectiu de la intervenció: el
coneixement no es pot transmetre; sinó que la construcció del coneixement
s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber i que aprendre és un
diàleg, un procés de negociació, tant intern com social.
- Relació directa i simètrica de l’orientadora
amb l’equip de professionals del servei de llar residència
que tenen tracte directe amb l’usuari.
17/10/2014
Assisteixo a una de les
sessions d’assessorament
Equip de llar residència +
orientadora + practicant.
Context de la intervenció:
aquest
és el mateix que en el cas anterior.
Perfil del subjecte
últim a qui va adreçada la intervenció: Dona de 55 anys. Presenta,
discapacitat intel·lectual greu,
Paràlisi Cerebral amb paraplègia espàstica. No fa servir l'expressió verbal.
Durant anys, s’ha intentat d'unificar
criteris en quan, gestos i símbols. Ella
és capaç de manifestar necessitats, malgrat que de vegades no son prou
explícites i crea confusió. L’equip socio educatiu fa servir símbols gràfics
però, davant d'aquests no sempre respon. El seu nivell de comprensió és alt.
Des del seu ingrés a l’any
1982, ha viscut en tres serveis d’habitatge, l’atenció diürna la rep a un STO, des
del 1992, també de la Fundació. Cada 15 dies passa un cap de setmana amb els seus
pares al domicili familiar. La mare te la salut força afectada. El pare (tutor
legal) realitza la funció de mediador i/o enllaç entre la Fundació i la família. Davant
diferents propostes anteriors d’incloure a la seva filla en programes de SAAC,
el pare s’ha mostrat resistències i fins i tot ha aturat iniciatives concretes
( comunicador personalitzat, sessions per treballar un llibre de signes
personalitzat...), sempre amb arguments del tipus econòmic. En aquesta ocasió,
sembla que les relacions amb el nou equip són positives i el pare ha donat el
seu vistiplau, a la nova iniciativa presa per l’equip. Quan se li pregunta a la
usuària si vol participar en un programa de SAAC, per millorar la seva
capacitat de comunicació, aquesta mostra interès i curiositat.
Principi ideològic:
Es parteix que la màxima
d’afavorir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física ha de
ser l’objectiu dels serveis d’atenció directa de la Fundació. A aquest efecte,
s’adopta el model de qualitat de vida desenvolupat per R. Schalock i M.A. Verdugo. Per aquests
autors, la qualitat de vida és un concepte que mostra les condicions de vida
desitjades per una persona relatives a les vuit dimensions troncals de la seva
vida (benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material,
desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i
drets), i com a tal és un principi organitzador, aplicable, alhora d’avaluar
les necessitats de la persona.
Àmbit d’intervenció:
Reunió programada amb
l’equip socioeducatiu de una de les llars residència de la fundació. L’objecte
d’aquesta reunió va sorgir a partir de
l’interès manifestat per l’equip, en una anterior reunió de seguiment del cas,
on es va acordar de torna a prendre el treball de potenciació de les capacitats
comunicatives de la usuària.
Tal i com he explicat amb
anterioritat, aquest tipus de reunions es porten a terme fora de l’horari
d’atenció directa del servei al qual s’assessora, hi participa totes les
persones vinculades al servei en els diferents horaris d’atenció ( en aquest
cas horari de cap de setmana i d’entre setmana), el grup el composa: 6
educadors/educadores ( la formació de l’equip és: integradors socials,
educadors socials,...).
Aquest grup és dels més
nous de la Fundació, ja que el servei d’habitatge només porta en funcionament 3
anys. En un principi es va configurar la plantilla amb professionals que ja
exercien des de fa temps en altres serveis de la fundació i altres de nova
incorporació, amb la intenció de donar una continuïtat ideològica i
metodològica al nou servei d’habitatge.
Les persones usuàries que
van venir a viure-hi, van ser en la gran majoria usuaris que ja feia temps que
vivien en altres servei de la fundació, també es van incorporar dues persones
que fins el moment només assistien a serveis diürns.
Durant aquest últims anys,
la plantilla ha patit baixes i canvis de professionals. L’actual porta 7 mesos
de permanència.
Encara ara, l’equip es
mostra força depenent de la coordinadora d’habitatges de la fundació (tutora de
les meves pràctiques i que exerceix el rol d’orientadora psicopedagògica).
L’orientadora m’informa que rep moltes demandes d’orientació i ella les
justifica pels raonaments anteriors.
Demanda d’orientació: L’equip manifesta la necessitat de reprendre el treball
referent als SAAC ( sistemes alternatius i augmentatius de comunicació) d’una
de les usuàries. Des de l’equip es vol
treballar per proporcionar-li l’opció de
poder construir el seu propi projecte de vida, ensenyant-la a triar i
oferint-li suports perquè pugui respondre a les exigències de l’entorn.
Aquest tema, que es va
iniciar fa uns anys, i va ha anat
quedant relegat degut a la baixa de l’educadora de referència, de la llar
residència d’aquesta usuària. Ara amb les noves incorporacions de personal,
l’equip es proposa reprendre-ho.
Per entendre, aquesta
idea, aportaré informació vers el “Sistema de Tutories” a partir del qual es
treballa a la fundació i més concretament en els serveis d’habitatge:
La coordinadora tècnica
dels serveis d’habitatge és responsable de l’elaboració, del seguiment i de
l’avaluació del Pla d’Atenció Individual.
Cada persona ha de tenir
un referent o tutor que es preocupi de què les necessitats de la persona
siguin satisfetes, de coordinar-se, si escau, amb la família o tutors legals,
i de gestionar l’evolució de la persona, entre d’altres aspectes.
Sempre que sigui
possible, aquesta figura serà decidida per la persona amb discapacitat.
|
Es concreta i reformular la demanda: Recopilació d'informació per part
de l’orientadora, referent a anys anteriors, intercanvi d'impressions i fets
amb el nou equip.
L’orientadora informa a
l’equip vers la usuària, que el seu nivell motòric es caracteritza per una
tetraparèsia distònica. Per la qual cosa les adaptacions necessàries hauran de
realitzar-se, a més del seu nivell de cognició, de les seves capacitats
motrius.
L’orientadora informa dels
nous programes de SAAC en els que treballen des d’ASPACE amb noves tecnologies.
Primers acords:
Emprendre de nou el treball
fins ara realitzat pel que fa la potenciació de la capacitat de comunicació de
la usuària.
Contactar amb el centre de recursos i comunicació d’ASPACE i juntament amb els
dissenyar un nou sistema de comunicació. Es posa en coneixement de l’equip que
ja disposen de data per a unes sessions de valoració i diagnosi.
Implantar la nova metodologia en tots els àmbits d’intervenció on la
usuària desenvolupi la seva activitat quotidiana, és a dir: habitatge, lleure,
servei diürn, estades amb la família...
Tot el treball que es porti a terme quedarà enregistrat en el seu
programa Individual de Rehabilitació (PIR) i en altres documents adjunts
(PSI, Informes Psicopedagògics...), i es
traspassarà al STO on la usuària
assisteix.
El Sistema de Comunicació Augmentativa Alternativa (SAAC) és un àrea
de la pràctica clínica, que intenta compensar de manera temporal o permanent,
els impediments de individus, amb dificultats expressives severes de la comunicació,
de la parla i l’escriptura. Un SAAC és un grup integrat de components: símbols,
suports, estratègies i tècniques que constitueixen elements crítics, que formen
part de les intervencions en comunicacions augmentatives alternatives.
Un alt percentatge de la població afectada per paràlisis cerebral
presenta alteracions a la comunicació, bé per absència de la parla o per inintel·ligibilitat
de la mateixa, associades generalment a greus dificultats en l’àmbit de la motricitat.
L’afectació de la parla pot conduir a aquestes persones que la pateixen cap
l’aïllament, ja que la parla és una de les formes bàsiques per a la interacció amb
l’entorn i modificar-lo en funció de les seves necessitats. En la majoria dels
casos, aquest aïllament dificulta la integració en els contexts habituals en els
que es desenvolupen i origina en aquestes persones una actitud de passivitat dependent.
Fins l’aparició dels
comunicadors i del software informàtic actual, les respostes comunicatives d’aquestes
persones es reduïen a moviments de la
mirada cap l’ objecte o el símbol desitjat, o bé respostes afirmatives/negatives
amb el cap, davant les demandes del seu interlocutor. Aquest sistema, malgrat
que funcional, resultava pobre para cobrir
les expectatives de comunicació d’aquests individus. Actualment, gràcies a
continuats progressos desenvolupats en el camp de les noves tecnologies i dels suports
tècnics, existeix una amplia varietat de tècniques i recursos, que poden ser utilitzats
per a afavorir el desenvolupament d’un sistema de comunicació en les persones amb
mancances o dificultats a la parla i el seu maneig, mitjançant un polsador o un
commutador adaptat, exigeix respostes més senzilles per a les persones amb trastorns
greus de motricitat, com és el nostre cas.
Seguint les aportacions de Shalock y Verdugo (2001), les oportunitats
de comunicació i accés a la informació, entesa en un sentit ampli, són la base
de la participació en l’entorn social, i per la qual cosa, són eines essencials
per a el desenvolupament humà.
Objectius:
Millorar la funcionalitat de la comunicació de la persona.
Aquesta funcionalitat, s’ha d’entendre
com l’atenció i els suports que es donen
a cada persona amb discapacitat amb la
intenció d’estar dirigits a la millora de les seves oportunitats i de la seva
qualitat de vida, evitant caure en actuacions rutinàries, preestablertes o
estandarditzades, que no tinguin en compte la participació, l’opinió, o la
satisfacció de la persona amb discapacitat i que, a més, no evidenciïn una
utilitat clara per a la seva vida diària.
Treballar diversos aspectes educatius de caràcter funcional i
significatiu a través de diferents programes informàtics, així com posar les
noves tecnologies a l’abast de la usuària, amb les adaptacions necessàries.
Pla d’actuació: S’orienta a l’equip cap a la següent línia metodològica:
Treballar en entorns naturals ( habitatge, centre diürn, amb el seu
equip, amb el suport de les persones referents del seu entorn...)
Partir de l’experiència personal
de la usuària ( les seves experiències: viatges, amics, entorns coneguts
...)
Orientar-se cap las funcions comunicatives, reben les directrius i
l’assessorament del diferents serveis implicats: s’acudeix al centre de recursos d’ASPACE
Basar-se en las competències presents de la persona: a partir de la
valoració de les àrees comunicativa, tècnica i ergonòmica el centre de recursos
d’ASPACE es determina que el nivell cognitiu és suficient per a configurar-li
un portàtil amb el que es comunicarà i realitzarà activitats en consonància a
la seva edat.
Fer servir tots les recursos i sistemes possibles i que estiguin a
l’abast: per accedir al portàtil, necessita un polsador de cap, ja que és
aquesta la part física més funcional de la dona. Per adaptar el polsador a la
cadira de rodes, necessita un braç ergonòmic que s’instal·la a l’alçada
requerida pel cap. Necessita també un perifèric que codifiqui els senyals del
polsador cap el portàtil ( anomenat Big Mac).
Selecció de vocabulari amb sentit estratègic: l’ordinador, disposa
de diferents programes especials per a la comunicació, alhora que per a la
realització de diverses tasques. Com ara
el ratolí virtual, el teclat virtual (amb predicció de paraula i botons
d’opcions directes per a canviar de processador de text a internet, etc.) i un
lector de text amb el que ella es comunicarà.
Planificació de suports individuals: abans de començar a configurar
el sistema de comunicació amb el “software”, s’haurà tenir en consideració
l’estructura que tindrà; quines adaptacions necessitarà, quin tipus de suports
i d’accessibilitat precisarà (observant el grau de severitat de la paràlisis
cerebral), si serà lògic, si la distribució dels elements es l’adient...El
“software” de comunicació no permet de tenir tots les elements a la vista, per
la qual cosa, haurà de ser apresa per la
usuària (canvis de pantalla, la distribució dels elements per freqüència d’ús,
etc.)
Participació: Tots els professionals del servei d’habitatge i del servei
d’atenció diürna, la mateixa usuària el centre de recursos d’ASPACE i
l’orientadora que participarà de manera indirecta oferint assessorament al
membres de l’equip socioeducatiu i participant en l’avaluació dels resultats. A
demanda del pare, que ja va manifestar en el seu moment que per qüestions de
salut i personals no es podria fer càrrec dels trasllats, la compra del
material necessari, ni de l’assistència a les reunions de seguiment, l’equip
transmetrà les informacions derivades del procés de la intervenció de manera
periòdica.
Avaluació del procés del treball: En el compliment de la millora i
l’adaptació a la persona, així com pel que fa a la millora i l’adaptació de
l’entorn, l’equip socioeducatiu disposa
d’un Pla de Suports Individual (PSI) que
serà la base de qualsevol actuació.
El PSI planifica els suports
a partir d’activitats i tècniques, les quals segueixen els principis i
objectius que defineixen la metodologia del servei d’habitatge.
Aquest PSI inclou, a
partir d’una valoració acurada, les necessitats, les preferències i els
objectius de la persona; els punts forts i febles de la persona, la família i
l’entorn; els suports que li fan falta per aconseguir els seus objectius; la
metodologia d’intervenció per a cada objectiu (com, quan i on es treballarà) i
l’avaluació i el seguiment de l’acompliment dels objectius (resultats).
En l’elaboració del PSI hi
participen els professionals directa i indirectament relacionats amb la
persona, la pròpia persona i, si escau,
la seva família o tutor, i és consensuat entre les parts, sent el rol
dels professionals el de suport.
En aquest cas he pogut observar, que els Principals
criteris/principis d'intervenció psicopedagògica han estat:
El tenir en consideració la implicació de la persona usuària, els
seus desitjos i anhels.
Ens hem de posicionar des de la premissa que totes les persones es
comuniquen. El fet de comunicar-se és una necessitat i alhora un dret. Que la
falta d’aquesta competència en qualsevol persona a la que atenem, reflexa el
fracàs de l’entorn per a oferir oportunitats d’adquirir-les o demostrar-les. La
comunicació s’estén a tots els entorns i moments, requereix una intervenció
global i significativa, especialment en persones amb necessitats de suport
extenses i generalitzades.
Que els beneficis de l’ús d’un SAAC, són: l’eficiència, efectivitat
i agilitat en la interacció comunicativa. Evita un diagnòstic diferencial, ja que desapareixen conductes secundaries
disruptives com ara hiperactivitat, apatia,
labilitat atencional... per no existir una comunicació eficaç. Afavoreix el
desenvolupament de la comunicació i el llenguatge, facilitant-li la
decodificació de l’input verbal, així com l’expressió multimodal d eles
intencions de l’emissor. Afavoreix les relacions interpersonals, el
desenvolupament cognitiu, contribuïen a l’evolució de la intel·ligència, i a
l’estructuració interna del llenguatge.
Que en aquest cas, i concretament amb aquest nou equip, s’ha empleat
un model de consulta, on l’orientadora ha intervingut des d’un rol d‘expert, degut a
la situació actual d’uns consultants inexperts, sobre tot en les fases de
concreció i reformulació de la demanda, i de la metodologia del pla d’actuació.
Actuació que veig justificada davant la poca experiència dels membres de
l’equip i de la necessitat d’oferir a la persona usuària una oportunitat de
transmetre necessitats, interessos i desitjos, alhora que aprofitar el bon
moment d’entesa i confiança amb el pare ( i tutor legal de la usuària).
A partir d’aquest model de consulta s’assoleix el fet de formar i
capacitar a l’equip d’educadors/res, amb la finalitat que duguin a terme, en
posteriors situacions d’E-A, amb
eficàcia la tasca socioeducativa
03/11/2014
Aquest matí la meva
tutora m’informa que haurà d’intervenir en un dels equips de manera
inmediata. Des d’un dels serveis
d’habitatge de la Fundació, l’han avisat que ha hagut una baralla entre dues de
les educadores del servei.
La tutora m’informa
que no és la primera vegada que s’evidencia una situació conflictiva entre
aquestes dues professionals, i que en anterioritat l’han arribat malestars i
disconformitats de les educadores, referents a la tasca duta a terme per
l’altra companya.
Aquesta vegada però,
la crida d’atenció ha vingut per part de la resta de l’equip, ja que segons han
esmentat, s’està tornant una situació molesta i incomoda, tant per part dels altres
components de l’equip, com ara els usuaris del servei d’habitatge.
Context de la intervenció:
L’equip està
organitzat a partir de 3 educadors socials, 1 integradora social, ( 2 cap de setmana i 2 d’entre setmana), tot
el personal treballa des de la mateixa categoria, igual implicació i
responsabilitat de treball, el servei d’habitatge on treballen, és un del
serveis de llar, amb 6 usuaris.
El perfil d’usuari
està diversificat, tal i com es treballa a la Fundació, a partir d’una
heterogeneïtat d’intensitats i freqüència de suports. Ara com ara, hi conviuen
tres persones que a més de discapacitat intel·lectual mitja, presenten trastorns
greus de conducta, dos grans afectats físics que també presenten discapacitat
intel·lectual, i una persona amb pluridiscapacitat,
afectada al 100% de la visió i l’audició.
Sovint l’ambient de
convivència entre els usuaris és tens i degenera en recurrents picabaralles,
malestars, conflictes i confrontacions. Quan això esdevé, els professionals del
servei ha d’intervenir, a diferents nivells ( solucionant, mediant, negociant,
contenint...). Es pot parlar d’un context d’intervenció socio educativa
estressant.
L’orientadora
m’informa que plantejarà la intervenció directament amb les dues professionals,
ja que amb anterioritat ja s’havia tractat amb tot l’equip i les conclusions
estretes van ser que l’origen dels conflictes és la interrelació entre ambdues.
Fa uns anys, totes
dues educadores, compartien torn, però arrel dels continus malentesos i
conflictes, des de l’equip i aconsellats per l’orientadora una d’elles va
passar a cobrir l’altre torn, canviant-se per un altre dels companys de servei.
Perfil del subjecte últim a
qui va adreçada la intervenció:
La professional “A”
forma part de la plantilla de la Fundació des de fa 8 anys, i només ha
treballat en el servei actual. La seva formació és d’Educadora Social. Va ser
la que va canviar de torn, seguint els últims acords en equip.
La professional “B”
està contractada des de fa 10 anys, ha format part de diferents equips i ha
treballat en 3 serveis de llar habitatge de la Fundació. La seva formació és
d’educadora Social. Forma part d’aquest servei des de fa 2 anys i va ser
l’última en incorporar-se.
Les dues companyes
s’acusen mútuament de mala praxis, i de que no se senten reconegudes ni
acceptades per l’altra. Aquestes apreciacions no són del tot compartides per la
resta de l’equip, que argumenten que es tracta d’una qüestió personal més que
professional.
Demanda d’orientació:
La demanda parteix
de l’equip socio educatiu del servei d’habitatge, i més concretament dels dos
components que no es troben en conflicte, arrel d’una situació que va esdevenir
en discussió extrema durant una de les reunions setmanals d’equip. Sol·liciten
la intervenció de l’orientadora per a que
les reunions de treball tornin a ser un espai de consens, un espai
d’intercanvi de parers, d’informacions, per dissenyar estratègies...
Context ideològic:
Segons Folberg i
Taylor, 1992, (p. 27), la mediació es presenta com a alternativa a la violència,
l'acte-ajuda o el litigi, diferint de processos com la negociació i
l'arbitratge. És el “procés mitjançant el qual els participants, juntament amb
l'assistència d'una persona o persones neutrals, aïllen sistemàticament els problemes
en disputa amb l'objecte de trobar opcions, considerar alternatives, i arribar
a un acord mutu que s'ajusti a les seves necessitats.” Des d'aquesta
perspectiva, la mediació subratlla la pròpia responsabilitat dels participants
de prendre decisions que influeixen en la seva vides. Consideren la mediació
com una intervenció de solució de problemes dirigida a una meta, amb el
propòsit de resoldre desavinences i reduir el conflicte, així com proporcionar
un fòrum per a la presa de decisions. ”Fins i tot en el cas que no puguin
resoldre's, tots els punts de la desavinença, la causa essencial del conflicte
pot ser entesa pels participants i reduir-se a un nivell manejable”.
L’orientadora emprarà
una perspectiva de treball on la mediació no estarà enfocada a la resolució del
conflicte, tal i com apunta Giménez ( 1997), i sí a
la millora de les relacions entre ambdues professionals i on es contemplarà que
la seva finalitat no és l’assoliment d’un acord entre elles, sinó més aviat, l’establiment d’una millor comunicació i
interacció.
Àmbit d’intervenció:
Aprofitant una
reunió d’equip ordinària, l’orientadora recull informació de la situació. A la
reunió el dos membres de l’equip no enfrontats aporten informació de diferents
situacions on les dues professionals confrontades han evidenciat la seva mútua intolerància.
Informen com des de
fa temps les reunions d’equip ja no són productives i han deixat de ser l’espai
de discussió, debat, consens, acord... per a convertir-se en moments dialectals
molt feridors i molestos.
També parlen de com,
alhora de treballar i de tractar amb els usuaris, fan servir adjectius
despectius, alhora que desatenen o boicotegen la tasca de l’altra.
Aquestes actituds
han originat més d’un malentès pel que fa el seguiment dels usuaris ( metges,
reunions amb tutors, dates importants per a ells...).
Primers acords:
Es reformular i es
concreta la demanda.
Es treballarà la
interrelació i la comunicació entre ambdues professionals.
L’orientadora
convoca a les dues professionals en el seu despatx.
Un cop se’ls proposa
de participar en un procés de mediació, prèvia informació del que això
significa i implica, les dues professionals accepten de manera voluntària.
Acorden que
iniciaran tres sessions de mediació on ella intervindrà com a mediadora i jo
com a assistent de la mediadora.
Queda establert que
aquestes sessions es realitzaran fora d’horari laboral i que no es contemplaran
com a part de la jornada de treball.
Un cop realitzades,
l’orientadora es reunirà amb tot l’equip en l’horari establert de reunió
ordinària d’equip, per tal de mantenir informat a tot l’equip del resultat del
procés.
Es realitzarà
avaluació dels resultats per part de tot l’equip en 15 dies posteriors a la
reunió esmentada.
Fonamentació teòrica:
A partir del
coneixement dels següents enfocs:
Enfoc de resolució de problemes: on la mediació possibilita arribar
a acords, trobar solucions i generar arranjaments mútuament acceptables.
Enfoc transformador: on la mediació conté un potencial específic de
transformació de les persones que promou el creixement moral, mitjançant dos
efectes importants que presenten sota la denominació “ dimensions
transformadores de la mediació”.
Malgrat això, tots
dos enfocs no han de considerar-se excloents, existint la possibilitat de
contemplar posicions intermitges que fusionen
aspectes d’ambdós.
En aquest cas
concret l’orientadora es va fonamentar en una proposta complementària anomenada
circular-narratiu, introduït per Sara Cobb, i que presenta l’avantatja de fàcil
aplicabilitat per trobar-se centrat tant en les relacions com a en els acords. Segons
una síntesis realitzada per Suares (1999), aquest
paradigma es basa en models d’investigació i tècniques provinents d’altres
àrees de les ciències socials, com ara la teoria de la comunicació, teràpia
familiar, teoria de l’observador, construccionisme social, teoria postmoderna del
significat...
Procediment:
Primer, l’orientadora
adoptarà el rol de mediadora i donarà
una sèrie de normes que han de seguir les implicades, per tal de que sigui
efectiu el procés. Aquestes consisteixen en: respectar el torn de paraula, no
insultar i deixar clar que tot el que diguin serà confidencial.
Seguidament, cada
part exposarà el problema des de el seu punt de vista. La mediadora regularà el torn de paraula, però en cap
moment donarà la seva opinió. Fa preguntes per tal de aclarir la situació.
A partir d’aquí i
seguin la línia del procés circular-narratiu, s’incideix en l’augment de les
diferències, permeten que es manifestin i augmentin fins arribar a un punt
concret. Es legitima a les persones. Es canvia el significat: el treball de l’orientadora
serà la de construir una història alternativa que permeti veure la situació
conflictiva per totes les seves vessants, des d’altre angle.
Objectius:
Afavorir l'autoregulació a través de la recerca de solucions
autònomes i negociades, fomentant la reflexió.
Contribuir a desenvolupar actituds d’interès i respecte per l’altra
companya, canviant el significat de l’origen del conflicte.
Augmentar el desenvolupament d’actituds cooperatives en el
tractament dels conflictes, a partir de buscar solucions satisfactòries per a ambdues
parts.
Contribuir a desenvolupar la capacitat de diàleg i a la millora de
les habilitats comunicatives sobre tot l’escolta activa, transformant la
situació.
Ajudar a reconèixer i valorar els sentiments, els interessos, les necessitats
i els valors propis i de l’altra, construint de manera conjunta nous acords.
Participació:
Tot l’equip socio
educatiu, l’orientadora, jo com a assistent.
Avaluació del procés del treball:
Un cop realitzades
les sessions, l’orientadora es reunirà amb tot l’equip en l’horari establert de
reunió ordinària d’equip, per tal de mantenir informat a tot l’equip del
resultat del procés.
Es realitzarà
avaluació dels resultats per part de tot l’equip en 15 dies posteriors a la
reunió esmentada.
En aquest cas he pogut observar, que els Principals
criteris/principis d'intervenció psicopedagògica han estat:
L’orientadora ha
desenvolupat el rol de facilitadora en el procés d’E-A per arribar, per part de
les educadores en conflicte, a la construcció d’un nou concepte. Per arribar a
aquest nou pensament i manera d’entendre la interrelació (millora de la
comunicació), totes dues han hagut d’analitzar un estadi de pensament per poder
transformar-lo i construir un de nou, més efectiu i socialitzador, que les ha permès
de visualitzar les situacions conflictives des d’altra punt de vista, més
empàtic i assertiu.
Per altra banda s’ha
d’entendre, com ara totes les intervencions psicopedagògiques d’orientació, que
mai han de suplir els recursos resolutius dels implicats, tampoc ha de
considerar-se com ara una finalitat, en sí mateixa, i sí més aviat com a un
instrument de suport als diferents agents, i d’aquesta manera ha de ser
percebuda per aquests.
Les actuacions de la
psicopedagoga en el cas i el seu model d’intervenció es poden basar, també, en
altres referents, criteris o teories, però sempre referits a aquests principis
bàsics de millorar la comunicació i d’ajudar a les persones implicades a
construir un nou pensament de manera conjunta. De totes maneres, tots sabem que
calen uns principis i uns referents teòrics útils per a valorar i concretar les
intervencions, però no hem d’oblidar que el coneixement en què es basa la
intervenció psicopedagògica se sosté en el coneixement de la pràctica i
que l’anàlisi de casos implica, també,
el domini dels coneixements pràctics.
Les habilitats amb
les que ha de contar un bon mediador són:
escolta activa: ha de comprendre el que expressen, mostrant
interès, clarificant allò que expliquen, parafrasejant, repetint les idees
esmentades i fent un resum on s’agrupin tot els sentiment i fets plantejats;
estructurar: realitzar intervencions per tal de guiar el procés;
empatia: fer que diguin amb les seves paraules el que sent l’altre,
per així entendre’l;
missatges en primera persona: han d’explicar que els succeeix, els
afecta i desitgen.
Aquestes característiques,
segons argumenta, Acland, A en “Cómo utilizar la mediación para resolver
conflictos en las organizaciones” ( 1997), han de transmetre’s a les parts en conflicte
per a que puguin dipositar la seva confiança en aquets mecanisme per treballar
els conflictes, l’eficàcia de la qual es fonamenta, en aquesta condició.
La Escala
INICO-FEAPS és un instrument, l’origen del qual, es troba a l’Escala Integral
(Verdugo, Gómez, Arias y Schalock, 2009), amb la intenció de millorar el seu
contingut, propietats psicomètriques i la seva utilitat, i té com a finalitat l’avaluació
integral de la qualitat de vida de las persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament adultes, a partir de 18 anys, amb habilitats suficients d’expressió i comprensió per a completar l’entrevista.
9-12-14
Durant aquestes setmanes, a la Fundació on faig les
meves pràctiques, estan passant l’escala INICO-FEAPS per poder avaluar de
manera integral la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
intel·lectual i/o del desenvolupament ateses en els diferents serveis de
l’entitat (residències, llars, C.O., S.T.O...) i d’aquesta manera poder comprovar
si aquests individus tenen un nivell de qualitat de vida idoni.
Aquest instrument
proporciona informació de las àrees de
vida més importants d’una persona, des de la perspectiva del professional i des
de la perspectiva de la persona amb DID.
Per tal d’assolir aquest objectiu, l’instrument consta
de dues subescales: l’Escala Objectiva (complimentada per un professional o
familiar que conegui bé a la persona) l’Escala
Subjectiva (complimentada per la persona amb discapacitat intel·lectual). Ambdues
presenten 88 ítems paral·lels ( ítems diferents que mesuren lo mateix) que s’organitzen
a l’entorn de les 8 dimensions de qualitat
de vida, descrites per Verdugo, (2002).
Fa un temps es van passar unes enquestes també per
mesurar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, en aquest cas va ser L’escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez y
Schalock, 2008a, 2008b, 2009b).
Aquest, també era un instrument d’avaluació objectiva de
la qualitat de vida, dissenyat d’acord amb els avanços sobre el model
multidimensional de qualitat de vida proposat
per Schalock y Verdugo (2002/2003), que en el seu moment va aconseguir
d’una gran acceptació internacional. L’escala presentava
un conjunt d’aspectes observables de les 8 àrees (Benestar emocional, Benestar
físic, Benestar material, Relacions interpersonals, Inclusió social, Desenvolupament
personal, Autodeterminació i Drets) que conformen
la qualitat de vida de una persona i que poden ser objecte de plans de suports
personalitzats per diferents tipus de serveis socials.
Les diferències entre un i altre recurs d’avaluació
consisteix bàsicament en dos aspectes:
-
L’Escala GENCAT: els entrevistats són professionals
dels serveis i que coneixen bé a la
persona a la que s’avalua la seva qualitat de vida.
-
La Escala INICO-FEAPS: es resposta
tant per la persona amb DID, com per una persona propera a l’usuari.
-
La escala GENCAT: té com a perfil diana a usuaris de
serveis socials en general i específics
per a col·lectius (persones grans; persones amb discapacitat intel·lectual; persones amb discapacitat física, problemes de salut
mental, drogodependències i VIH/SIDA).
-
La Escala INICO-FEAPS: adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual i del
desenvolupament
Una de les raons per
la que es vol mesurar els nivells de qualitat de vida a partir de l’Escala
INICO-FEAPS, ha estat la de proporcionar
a la persona amb DID, un recurs on es tindrà en consideració, a l’hora d’avaluar
el seu nivell de qualitat de vida, la
seva autodeterminació, i per altra banda la possibilitat d’acarar-los i poder fer una comparativa entre
els resultats de les diferents enquestes, amb i sense la participació de la
persona.
Com ja he dit, el perfil d’enquestat per aquesta escala
és la d’una persona amb discapacitat
intel•lectual i/o del desenvolupament
adulta, amb habilitats suficients
d’expressió i comprensió per a completar
l’entrevista. Per la qual cosa, en el nostre cas, el número de persones
potencialment enquestables era força limitat.
De fet, mentre realitzava alguna de les enquestes a els
usuaris “més alts” de l’entitat, m’adonava que la redacció dels items no era la
més adient i que no s’havia tingut en consideració les premisses més bàsiques
de la “lectura fàcil”.
En algunes ocasions, vaig haver de reformular els items
( amb el risc de canviar el valor de la pregunta), en altres fer ús de SAAC, ja
fossin icones, fotos...
No poques preguntes es formulaven des de la
negativitat... p. ex. “sóc incapaç de
realitzar amistats amb persones que no tinguin discapacitat”
Sovint amb les 4 opcions de resposta no es trobava la
contesta més adient, sobre tot davant items que sondejaven vers temes més
profunds o que tractaven temes amb més complexitat.
Des del mateix recurs t’aconsellen que facis servir unes
icones per a que la persona tingui més facilitat alhora de contestar a una de
les quatre opcions de resposta:
Una figura rectangular buida per l’opció de MAI.
Una figura rectangular amb un terç ombrejat per l’opció
de A VEGADES.
Una figura rectangular amb un mig ombrejat per l’opció
de FREQÜENMENT.
Una figura rectangular totalment ombrejada per l’opció
de SEMPRE.
Però tampoc servia de gaire, ja que les persones el que
percebien eren 4 figures iguals, independentment de l’ombrejat. Només
retallant-les i obtenint 4 mides diferents vam aconseguir que un parell de
persones tinguessin més agilitat de resposta.
En definitiva, aquest tipus de model d’avaluació, segons
el meu parer, no ha pogut encara tenir
en consideració les diferències funcionals amb les que es poden trobar amb
aquest col·lectiu de persones, que recordem-ho, havien de presentar suficients habilitats d’expressió i comprensió per a completar l’entrevista.
L’instrument no contempla a perfils d’usuaris que no
puguin ser entrevistats, ja que no contestarien per a ells mateixos. Llavors,
què passa amb les persones greument afectades? Com és pot treballar des de
l’autodeterminació d’aquestes?, de quina manera es pot construir la idea de
planificació centrada a la persona, amb aquestes persones? Com es pot potenciar
la visibilitat de les persones amb necessitat de suport intens i generalitzats,
a partir dels seus interessos i anhels?
Està clar que hem d’aprofundir encara una mica més en el
paradigma de la qualitat de vida.
Hem de trobar mètodes i maneres de comunicació
accessibles, oferint el suport de comunicació necessari, a cada cas i a cada
persona, ponderant a l’individu i valorant les seves capacitats.
En aquest cas he
pogut observar, que els Principals criteris/principis d'intervenció
psicopedagògica han estat:
En el moment que en van proposar de fer les entrevistes,
l’orientadora ja em va posar al corrent de les dificultats comunicatives amb
les que podia trobar-me, i que sense poder oferir-me una fórmula estandaritzada
en convidava a fer ús de la intuïció, la sensibilitat i l’observació.
Davant persones, que malgrat entenien i responien amb un
nivell de conversa normalitzat, però que no arribaven a entendre el contingut o
la idea de la pregunta, era del tot necessari proporcionar-los un sistema de
suports ( alternatius o augmentatius) per a fer factible la comunicació i garantir, d’aquesta manera, la comprensió dels conceptes ( paraules d’ús
quotidià, no fent servir tecnicismes, frases breus...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario