El
perfil dins de l’entitat de la meva referent (tutora de pràctiques) s’emmarca a
l’Equip de Coordinació, sent la seva MISSIÓ:
la de realitzar una orientació i oferir ajuts
tècnic per a que un altre ( usuari, familiar/tutor, professional de
l’educació...), assoleixi el seu
autogovern i plena capacitat de decisió sobre sí mateix o com a mediador
en processos d’E-A, amb la finalitat d’
adquirir l’equilibri i la integració de la seva
personalitat en l’aconseguiment de seu benestar.
FINALITATS O FUNCIONS:
ADMISSIÓ/
DERIVACIÓ: realitzant les següents tasques/activitats:
Dur a terme primeres entrevistes i decidir
l’adjudicació de servei, conjuntament amb l’equip multidisciplinar de la
Fundació. Realitzar valoracions
individuals (ICAP, ABS-RC2...), informes d’habilitats adaptatives i de
valoració.
SEGUIMENT
INDIVIDUAL: amb tasques/activitats
com la de realitzar una intervenció i assessorament en intervenció psicosocial
i educativa, emprant el treball en equip multidisciplinar entre els diferents
serveis de la Fundació ( Coordinació Tècnica, Direcció Tècnica, Treball social,
Equips Educatius i d’atenció directa, serveis d’atenció diürna, centres
ocupacionals...) i altres serveis i agents externs (famílies o tutors legals de
persones ateses, experts i professionals de llars residencials, centres
especials de treball, mèdics, serveis
d’oci...). Supervisar i assessorar els
equips en l’elaboració de programes individuals, memòries, registres
individuals de conductes específiques, dificultats en el treball educatiu... Acomplir el seguiment i la supervisió psicològica,
psiquiàtrica, social, mèdica i educativa, de les persones ateses, en moments de
crisi o agreujament de les conductes. Elaborar informes per CAD, EVO..
DIRECCIÓ
TÈCNICA DE CENTRES D’ATENCIÓ DIÜRNA I SERVEI
D’HABITAT-GES, portant a terme les tasques/activitats
que es descriuen a continuació: Realitzar l’assessorament a mediadors que
porten a la pràctica programes d’orientació i millora. Des de la consulta
col•laborativa amb els professionals socioeducatius i d’atenció directa,
participar de la realització del disseny, el seguiment i l’avaluació dels Plans
de Suports individuals, Programes
Generals, Memòries Generals,... Desenvolupar l’orientació metodològica i realitzar
assessorament preventiu, en quan el disseny de les intervencions grupals i individuals. Intervenir en la mediació i
resolució de conflictes en equips educatius i d’atenció directa.
MODEL D’INTERVENCIÓ Durant aquestes setmanes de
pràcticum, on he tingut l’oportunitat d’observar d’a prop la manera com la meva
tutora porta a terme les seves intervencions, com les preveu, les prepara, com
es relaciona amb l’orientat ( sigui una de les persones ateses, o un dels
equips educatius, els contactes amb les famílies...) he diferenciat que no ho
fa sempre des d’una mateixa metodologia i que segons sigui la/les persona/es receptora/res
de l’orientació, el context, la finalitat... empra un model o un altre
d’intervenció, sent els més utilitzats:
§ El
model clínic, centrat en l’atenció individualitzada, on l’entrevista personal
és la tècnica característica ( persones usuàries davant una circumstància de canvi o agreujament de les conductes).
§ El
model de programes, que es proposa anticipar-se als problemes i on la finalitat
és la prevenció dels mateixos i el desenvolupament integral de la persona ( elaboració conjunta
de PEI, PSI...)
§ El
model de consulta, amb el que es proposa assessorar a mediadors (tècnic
educatius, tutors, famílies...), per a que siguin ells mateixos i de manera
autònoma els que portin a terme
programes d’intervenció.
Pel que fa a l’enfocament
d’assessorament que empra, a la majoria
de les seves intervencions, és l’educacional constructiu (empowerment), seguint la política del centre i els seus
principis ideològics, ja que reclama un
plantejament crític i alternatiu de l’orientació i una anàlisi continuat de l’
exercici professional basat en potenciar
l’autonomia dels diferents actors del procés educatiu.
Per altra
banda, l’orientadora fa incís a la
necessitat de fomentar el treball col•laboratiu a tots els nivells dins del
centre, des de la realització dels diferents programes, en l’organització de
les persones, els temps i els espais, entre els diferents serveis, durant els
processos d’assessorament, sigui en l’atenció directa o a mediadors ...
En aquesta
línia, dóna a entendre amb la seva pràctica, que l’ajuda psicopedagògica no ha de ser substitutiva sinó suplementària (estructurant
l’exercici de les competències i
retirant-se a mesura que el subjecte assessorat les va controlant).
Amb tot això,
i segons prenc del meu anàlisi i
observació, les finalitats de la intervenció que dur a terme tenen una vocació més aviat
preventiva que no pas correctiva (sense ignorar les accions puntuals).
Fomentant el treball en la Zona de Desenvolupament Institucional (idea
relacionada amb el concepte vigotskià de
Zona de Desenvolupament Proper), i com a resultat, augmentant, segons el
meu parer, l’eficàcia de les
intervencions i proporcionen que les
actuacions es puguin desenvolupar en
tots els àmbits, a tots els nivells i amb els diferents agents que intervenen en
els processos d’E-A que es generen a la Fundació, ja sigui la realitat d’un
usuari en el dia a dia del seu centre ocupacional, o la d’un equip educatiu
davant la tasca d’elaboració dels programes individuals que es treballaran el
curs vinent, o la demanda d’assessorament que planteja una família vers una
conducta específica del seu familiar atès en un dels serveis d’habitatge de la
Fundació o com a mediadora de conflictes
entre els membres d’un equip socioeducatiu.
La meva
referent de pràcticum demostra tenir unes
habilitats que faciliten i afavoreixen que la relació establerta amb els
professionals i agents implicats sigui simètrica, sense afany de lideratge i
respectant en tot moment les diferents visions i el fil de la negociació, aconseguint enfortir l’ autonomia de l’equip educatiu,
dels mediadors o de la mateixa persona assessorada, i que totes les parts
implicades es beneficiïn en l’acció educativa. D’aquesta manera, és més fàcil
evitar, les indefugibles resistències al canvi, que tant entorpeixen els processos
d’orientació psicopedagògics. D’igual manera, valoro molt l’esforç que
l’assessora psicoeducativa manté, en quant a aportar una necessària visió ecològica i integral en les seves
intervencions, on l’objectiu que es
planteja sigui la de conciliar els sistemes implicats en el procés.
CONCLUSIONS Després
d’aquest període d’observació i anàlisi,
les meves conclusions són: que per
poder introduir canvis en el procediment que comportin una millora en la
pràctica educativa, sigui quin sigui el context on aquesta s’origini, s’ha
d’aconseguir que els assessorats mantinguin una aptitud oberta i conscient al canvi, en els conceptes, en els
procediments, en les accions... i que
des d’aquesta posició oberta, conscient
i flexible es pugui negociar, aportar diferents visions i experiències a
fi de construir una nova concepció mental que ajudi a produir una millora en
totes aquestes maneres de fer que impedeixen resoldre situacions òptimes en els
processos d’E-A, i que són l’origen de la demanda d’assessorament que acostuma
a rebre la meva tutora de Pràcticum.
Davant
d’aquesta situació, ella ofereix un assessorament psicopedagògic, des d’ una visió externa a l’equip educatiu,
encara que no aliena a l’entitat i a la seva realitat, i esdevé un complement idoni i efectiu, prenen en
consideració el tarannà, les experiències anteriors, la relació de respecte i
consideració, l’escolta activa, el fil negociador, i el desig de fomentar
l’autonomia, per tal d’assegurar uns
canvis no anecdòtics, sinó que vagin calant en la cultura i les maneres de fer
de l’equip i del servei que referencien, treballant en la Zona de Desenvolupament
Pròxim Institucional.
Penso
que s’ha de tenir especial cura en que
totes les decisions es prenguin en consens, amb el màxim nombre d’agents
implicats, que tots s’hagin sentit escoltats i que hagin pogut participar-hi,
perquè l’objectiu últim de tota estratègia d’intervenció psicopedagògica,
segons el meu parer, ha de consistir en deixar de ser necessària.
Tanmateix, i només participant en el
procés de presa de decisions els actors implicats s’hi sentiran representats,
s’implicaran en la seva posada en marxa, hi creuran i fomentaran que les
innovacions educatives acabin formant part de la cultura del servei o equipament
i de retruc de l’entitat, per tal que puguin funcionar més endavant, cada
vegada amb menys necessitat d’ assessorament psicopedagògic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario